Podcast De The Hellfire Club

Ni Superman, ni Spiderman, ni Batman, ni Capitán América. A la pantalla gran hem vist molts superherois, però no tots han sortit de les pàgines d'un còmic. Avui volem parlar-vos d'aquells que s'han creat expressament per debutar al cine, parlem de Condorman, Darkman, Mystery Men, El Protegido, Sky High, Hancock, Defendor, Superi Chronicle. Alguns són "PELICULONS".

Poca gent fa segones parts, perquè diuen que les segones parts mai són bones. Gent que no sap que El Imperio Contraataca és una segon part potser. Ja està, ja ha sortit la referència a Star Wars, però és que ni tan sols Joss Whedon és incapaç de contenir-ho. I avui parlem d'ell, de tot allò que ens vam deixar: Angel (amb més profunditat), li dediquem més de 20 minuts a Agents of SHIELD, i parlarem molt bé del seu Astonishing X-Men. Què més voleu?

Tenim pocs superherois propis, però en tenim un que val per un regiment. Sí, estem pujadets, perquè som molt fans de Superlópez. Parlarem de les seves obres principals, d'aquells detalls que l'han convertit en un dels millors còmics que s'han parit mai. Evidentment també té coses que "necessiten millorar", però amb tot el que ens ha donat Superlópez al llarg de 40 anys... tampoc serem tant tocapilotes.

Potser no heu sentit el nom d'Isaac Asimov, o potser us sona vagament, i malgrat tot, potser us sabeu de memòria les tres lleis de la robòtica. Sí, són seves. Però parlar d'Asimov i només parlar de robots és quedar-se curt. S'ha de parlar de la psicohistòria, s'ha de parlar de la Fundació, dels contes, de les pelis, les novel·les. I tot i això, ens quedarem curts. Us ajudem a descubrir un crack de la Ciència Ficció Social.

Ara tots flipem amb els Vengadores de Joss Whedon, considerem que Bryan Singer va revolucionar el gènere, o que Sam Raimi va fer un Spiderman molt bò (al menys al principi). Però abans d'arribar fins aquí, Stan Lee i Avi Arad van fer molta feina durant els 70s, 80s i 90s... podem dir que va ser qüestió d'assaig i ERROR, molt d'error. Us parlem de les pelis fosques de Marvel, l'Spidey i el Capi dels 70, la vomitiva peli de The Fantastic Four, Nick "The Hoff" Fury i altres aberracions.

Firefly et va encantar, veies Buffy sovint, i no fa massa vas flipar amb les pelis de Los Vengadores i Cabin in the woods. Potser no ho saps, però totes aquestes creacions tenen quelcom en comú, un nom: Joss Whedon. Un guionista, un creador d'històries, que ha tingut més impacte en la història de la televisió, els vampirs o la ciència ficció, del que potser se li ha reconegut fins al moment. Avui us expliquem tot el que cal saber de Joss Whedon. O gairebé tot.

Una d'elles es considera la sèrie que va revolucionar el món de les sèries, l'altra, és una sèrie de culte per a un nombre potser mes reduït, però molt fidel d'espectadors. Les dues són històries familiars, però d'unes famílies molt especials, ja que formen part de clans mafiosos. The Sopranos i Sons Of Anarchy, què tenen en comú? En parlem amb Toni de la Torre, tot un expert serièfil.

Akira Toriyama va crear un món molt peculiar amb manga com el Dr. Slump i Bola de Drac. Volem parlar de quines van ser les principals fonts d'inspiració per a un dels manga més importants de la història. Explicarem com Toriyama es va inspirar, o gairebé es podria dir que va adaptar, la història clàssica xinesa del Rei Mico per a crear la base de Dragon Ball. Però també parlarem de les influències occidentals, i dels peculiars noms dels seus personatges.

Eren uns personatges secundaris, i quan els grans X-Men van morir, d'alguna manera la gent es va començar a fixar en ells. Eren diferents, molt diferents. Divertits, imaginatius, originals... i molt anglesos. Chris Claremont i Alan Davis van parir un dels còmics més originals a finals de la dècada dels 80: Excalibur.

L'encarnació dels somnis humits de la majoria de frikis del món mundial. En pocs anys, Kevin Smith va aconseguir fer-se un nom en la indústria del cinema, fer guions per a Daredevil, Batman o Green Arrow, muntar una botiga de còmics, i tantes altres coses que a molts ens agradaria fer. Clerks, Mallrats, Chasing Amy, son algunes de les pel·lícules que van inspirar i marcar més d'una generació de fandom, amb els seus diàlegs plens d'humor referencial i intel·ligència. Celebrem-ho!

Stephen Hawking és un home savi, i quan li van preguntar per la vida alienígena, va assegurar que el més probable és que siguin una colla de depredadors que no tindran miraments a l'hora de conquerir la Terra i exterminar-nos a tots. No ens en fiem massa dels extraterrestres, però és que després de veure les sagues d'Alien o Predator, qui es fiaria d'un d'aquests bitxos?

Als 80, un Delorean ens va fer somniar amb la possibilitat de viatjar al passat i al futur, pere veure com eren els nostres pares de joves, o com serien els nostres fills. Els viatges en el temps es poden fer sobre un cotxe, una màquina d'estil victorià, una Police Box, o també amb una cabina telefònica, i no només això, el viatge en el temps pot funcionar a partir de diverses teories científiques. De tot això, i molt més, en parlem amb Marc Pastor, que d'això en sap una mica.

El Nadal, sí. Els regals, la neu, l'arbre, els sopars, dinars, la família, els jerseis de llana... val, molt bé. Però què us semblaria un Nadal amb explosions, herois d'acció, criatures malignes, sarcasme, humor negre i superherois gòtics? El nostre especial Nadal el dediquem a parlar d'aquelles pel·lícules que passen al Nadal, però no són necessàriament nadalenques.

Durant els 80, el còmic americà de gènere superheroïc va patir una revolució. Una revolució que va fer que els personatges fins ara naïfs paséssin atenir ànima, a ser conscients de les seves accions, i a tornar-se més foscos i adults. Watchmen, Frank Miller a Daredevil i a Batman. El Batman d’Alan Moore en són uns exemples. Però mentres els guions evolucionàven per aquí, l’art també ho feia, potser de forma menys reconeguda, i fora del mainstream. El que considerariem “comics d’autor” Avui parlarem d’això, d’aquells dibuixant que també van revolucionar el còmic americà dels 80.

50 anys d'història, la sèrie de Ciència Ficció més llarga que existeix (amb rècord Guinness inclòs). El Doctor Who celebra el 50è aniversari dels seus viatges en l'espai i el temps, i nosaltres ens sumem a la celebració en un programa que serveix d'introducció pels neòfits, però que segur també sorprendrà a alguns whovians. Parlem del Doctor Who clàssic, i també del seu retorn al 2005. De Russell T Davies i Moffat, de Barry Letts i John Nathan Turner.

"Només en pot quedar un." Durant molts anys, vam associar aquesta frase a Los Inmortales, i segur que molts encara ho segueixen fent. Però Stephen King ja ho havia escrit abans, i ja entrats al segle XXI, aquesta frase s'associa més a Battle Royale i als Jocs de la Fam, totes elles obres protagonitzades per joves que viuen en un futur gens utòpic, on el govern té ganes de matar-los a la vegada que ho converteix en un espectacle televisiu. Parlem de distòpies juvenils.

Marvel o DC? Aquesta discussió és per criatures. Si hi ha un debat etern i acarnissat entre lectors de còmics, és el que protagonitzen els fans de Tintín contra els fans d'Astèrix. Ja des de ben petits, molts de vosaltres vau prendre partit pel gal o el reporter belga. I en aquest programa hem agafat dos d'aquests contrincants i els hem posat en un ring perquè ho decideixen a hòsties... o potser no tant.

Potser no ho en sabíeu, però els còmics a EEUU van a estar a punt d'extingir-se a mitjans dels anys 50 per culpa d'un psiquiatre, quatre mares histèriques, i les normes d'autocensura que es va imp osar la indústria del còmic. Els còmics no és que fossin dolents, és que eren la causa directa de la delinqüència juvenil, i això s'havia d'aturar. Mentres uns cremaven còmics, els editors van decidir crear el Comics Code. En parlem amb tot un expert, Dani Ausente.

Programa en rigorós i distorsionat directe des del XIX Saló del Manga de Barcelona, des de l'stand de Misión Tokyo. Aprofitant la visita del creador d'Oliver y Benji, parlem dels anime d'esports que ens van marcar la infància: Campeones, Chicho Terremoto, Juana y Sergio, etc. I repassarem també la figura de Shintaro Kago, un interessant mangaka que ens ha visitat aquests dies. Sang i fetge, sexe i escatalogia, i experimentació amb el llenguatge del còmic.

Encara no ets un cyborg, però de la manera que fas servir el mòbil, és possible que ben aviat et converteixis en un d'ells. Perquè ja existeixen, són reals... YA ESTÁN AQUÍIII. Però com que no en coneixem masses, parlarem dels que hem conegut a la ficció, i discutirem quins són cyborgs, quins són robots, i quins un terminal de Servicaixa. Ah, i prometem sorpreses, perquè n'hi ha que no us els esperàveu!