Guia D'orquestra

"Els estils d'Aaron Copland" En aquest episodi fem un repàs cronològic de les obres més importants d'Aaron Copland comentant els seus estils més importants. Per a la il·lustració d'aquest programa, hem usat una versió a càrrec de Sarah Williamson, clarinet i l'Orchestra of the Swan, sota la direcció de David Curtis. Aaron Copland (1900-1990) Concert per a clarinet (1949) Guia d'orquestra

"Melodia i ritme" Mentre la melodia protagonitza el primer moviment, el ritme ho fa en el segon i Prokófiev els combina magistralment en el tercer. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Dmitry Sitkovetsky, violí, i l'London Symphony Orchestra, sota la direcció de Colin Davis. Serguei Prokófiev Concert per a violí violí i orquestra núm. 1 en re major, op. 19 Guia d'orquestra

"L'heroica de Mozart" Aquest concert, que Mozart va escriure quan tenia 20 anys, està considerat per molts especialistes com la seva primera gran obra mestra. Analitzem per què. Per la il·lustració d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Richard Goode, piano i l'Orpheus Chamber Orchestra Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Concert piano núm. 9 (1777) Guia d'orquestra

"Nacionalisme objectiu" El compositor argentí Alberto Ginastera té una producció compositiva que es pot dividir en tres períodes: nacionalisme objectiu, nacionalisme subjectiu i neoexpressionisme. Comentem el seu ballet Estancia que és l'obra més representativa del nacionalisme objectiu. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la London Symphony Orchestra, sota la direcció de Gisele Ben-Dor. Alberto Ginastera (1916-1983) Ballet "Estancia" (1943) Guia d'orquestra

"Constrast de caràcters" El coreògraf dels Ballets Russos Mikhaïl Fokín li va encarregar a Ravel aquest ballet amb la condició que la música fos contínua per intentar evitar els habituals números breus dels ballets de l'època. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Orquestra Filharmònica de Viena, sota la direcció de James Levine. Maurice Ravel (1875-1937) Daphnis i Chloé (1909) Guia d'orquestra

"Constrast de caràcters" En aquest episodi comentem el primer moviment d'aquesta simfonia que té una estructura especial basada en el contrast de caràcters entre dues parts que es van alternant des del principi fins al final. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Orquestra Filharmònica de Viena, sota la direcció de Lorin Maazel. Gustav Mahler (1860-1911) Simfonia núm. 9 (1908-1909) Guia d'orquestra

"Neoclassicisme" El ballet Pulcinella representa la primera obra de la llarga etapa neoclàssica de Stravinski. N'analitzem les seves característiques principals. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la Philharmonia Orchestra, sota la direcció de Robert Craft. Ígor Stravinski (1882-1971) Pulcinella. Ballet complet (1920) Guia d'orquestra

"La llàgrima de Mannheim" Un gir melòdic que comença amb una dissonància, conegut com a llàgrima de Mannheim, protagonitza el primer i l'últim moviment d'aquesta simfonia. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Chicago, sota la direcció de Claudio Abbado. Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893) Simfonia núm. 4 (1877) Guia d'orquestra.

"Un testament musical" Strauss no va concebre les quatre últimes cançons que va escriure com una obra, però tant pels poemes escollits com per la música, podem considerar aquestes Quatre últimes cançons com el seu testament musical. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Jessye Norman, soprano, i l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, sota la direcció de Kurt Masur. Richard Strauss (1864-1949) Quatre últimes cançons (1948). Guia d'orquestra.

"Material de construcció" El primer moviment d'aquest concert té una extensió molt més gran que les obres similars precedents. Comentem com Beethoven assoleix aquestes grans dimensions. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec d'Itzhak Perlman, violí, Yo-Yo Ma, violoncel i l'Orquestra Filharmònica de Berlín, sota la direcció de Daniel Barenboim. Ludwig van Beethoven (1770-1827) Triple concert per a violí, violoncel i piano en do major, Op. 56 (1803) Guia d'orquestra

"Els segons moviments" Tots els segons moviments dels concerts de per a piano i orquestra de Beethoven tenen elements comuns. Només el del quart concert és diferent. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat dues versions, respectivament, a càrrec de Martha Argerich, piano, i la Philhamonia orchestra, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli, i de Maurizio Pollini, piano i l'Orquestra Filharmònica de Berlín, sota la direcció de Claudio Abbado. Ludwig van Beethoven (1770-1827) Concerts per a piano (integral) Guia d'orquestra

"La viola" La viola, instrument molt estimat per Mozart, té unes característiques especials degut a les seves dimensions més petites del que seria ideal. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Norbert Brainin, violí, Peter Schidlof, viola i l'English Chamber Orchestra, sota la direcció de Alexander Gibson. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Simfonia concertant, per a violí, viola i orquestra (1779) Guia d'orquestra

"El compositor i la mort" Rakhmàninov era un home obsessionat amb la mort, i el tema musical que han utilitzat sovint els compositors per representar la mort és el Dies irae, cant gregorià que es cantava a la missa de difunts. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de la London Symphony Orchestra, sota la direcció de Valery Gergiev. Serguei Rakhmàninov (1873-1943) Simfonia núm. 2 (1907) Guia d'orquestra

"El neoclassicisme de Nielsen" En aquest episodi comentem les característiques bàsiques de l'estil neoclàssic, propi del compositor danès Carl Nielsen. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Toke Lund Christiansen, flauta, i la Danish National Radio Symphony Orchestra, sota la direcció de Michael Schonwandt. Carl Nielsen (1865-1931) Concert per a flauta i orquestra (1926) Guia d'orquestra

"Forma lliure" El prestigiós violinista Joseph Joachim va assessorar Dvořák en aquest concert, però va voler anar més enllà de l'assessorament tècnic de la part del violí solista i també li suggeria al compositor altres tipus de canvis. Dvořák no els va acceptar i finalment va ser un altre violinista el qui va estrenar l'obra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Isabelle Faust, violí, i The Prague Philharmonia, sota la direcció de Jiří Bělohlávek. Antonin Dvorak (1841-1904) Concert per a violí (1879) Guia d'orquestra

"El compositor i l'intèrpret" En aquest episodi comparem les dues versions existents d'aquesta obra: la versió original del compositor i la nova versió que en va fer el violoncel·lista dedicatari de l'obra Wilhelm Fitzenhagen. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Mischa Maisky, violoncel, i l'Orpheus Chamber Orchestra. Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893) Variacions rococó (1877) Guia d'orquestra

"Per a tots els públics" Amb aquesta obra Edvard Grieg va fer passar a la memòria col·lectiva una bona quantitat de temes que han agradat tant als aficionats habituals com al públic en general. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de l'Orchestre de la Suisse Romande, sota la direcció de Guillaume Tourniaire. Edvard Grieg (1843-1907) Peer Gynt (1874) Guia d'orquestra

"El tema camaleònic" En aquest episodi analitzem com el tema principal de l'obra (que representa el protagonista en el seu viatge a Itàlia) s'adapta perfectament als diversos ambients creats en cada moviment de l'obra. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat una versió a càrrec de Pinchas Zukerman, viola, i l'Orquestra Simfònica de Mont-real, sota la direcció de Charles Dutoit. Hector Berlioz (1803-1869) Harold a Itàlia (1834) Guia d'orquestra

"Fugint de Wagner" Programa monogràfic dedicat a Manuel Blancafort amb especial atenció a la seva obra El rapte de les sabines. Per a la il·lustració musical d'aquest programa hem usat versions d'obres de Manuel Blancafort, a càrrec de diversos intèrprets: Ricard Viñes, Sofia Puche i Miquel Villalba; la JONC, dirigida per Manuel Valdivieso; l'OSBNC, dirigida per Franz Paul Decker; i un quartet de corda format per Josep Maria Alpiste, María Victoria Fernández, Emili Mateu i Peter Thiemann. Manuel Blancafort (1897-1987) El rapte de les sabines (1931) Guia d'orquestra

"Tensió tonal" Una de les característiques dels temes de Xostakóvitx és la dels canvis de tonalitat sobtats a mig tema. En aquesta obra hi ha molts exemples clars d'aquest aspecte i també hi ha força cites de temes d'altres obres i autors. Per a la il·lustració musical d'aquest programa vam usar una versió a càrrec de Yefim Bronfman, piano, Thomas Stevens, trompeta, i l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció de Esa-Pekka Salonen. Dimitri Xostakóvitx (1906-1975) Concert per a piano i trompeta (1933) Guia d'orquestra