Una Tarda A L'òpera

Català universal per la seva projecció arreu i contratenor conegut i reconegut per les seves interpretacions d'òpera barroca (Cavalli, Vivaldi, Händel), el contratenor català, nascut a Avià (Berguedà), ha inclòs també el lied i l'òpera contemporània en el seu ja ampli currículum.

La soprano francesa més destacada de les darreres dècades, amb uns inicis com a líricolleugera i la transformació cap a un repertori més líric o fins i tot dramàtic. Parlarem també de la faceta com a "cantactriu" d'una de les millors veus de l'actualitat.

Per molts, la diva del moment. Per altres, una intèrpret excel·lent. Repassarem els grans èxits de la soprano russa, des dels primers passos al teatre Mariinski fins a les darreres actuacions en teatres tan emblemàtics com el Metropolitan Opera House. Sense oblidar l'evolució i els canvis en el seu repertori.

Supervivent d'una generació que s'extingeix, Leo Nucci és un dels millors barítons Verdi del moment, present encara als escenaris mundials sota la pell de Nabucco, Macbeth o, sobretot, Rigoletto.

Soprano lírica amb ribets de dramàtica o soprano dramàtica amb ribets de lírica? Descobrim en aquest programa qui hi ha darrere d'un dels grans noms de l'òpera actual: la sueca Nina Stemme.

Destacat per les seves interpretacions de Verdi, Ildar Abdrazakov és el baix rus més reconegut a escala internacional. La versatilitat i el color de la seva veu el fan apte per a altres repertoris, que sentirem en aquest programa.

Acabem la sèrie reflexionant sobre els nous reptes de l'espectacle operístic en els primers 20 anys del segle XXI de la mà d'alguns dels grans noms: Benjamin, Adès, Turnage i Saariaho.

L'òpera a la segona meitat del segle XX La recomposició europea i la seva traducció operística. La represa de la tradició amb criteris de modernitat: Britten i Menotti. Les antiòperes (Ligeti, Zimmermann) i l'experimentació performativa (Glass). Més enllà del minimalisme: Adams.

L'òpera a l'Europa i la Nord-amèrica de la primera meitat del segle XX (1900-1940), amb els grans noms centreuropeus (Schreker, Zemlinski, Hindemith, Krenek, Berg, Schönberg, Korngold), de França (Debussy), de l'URSS (Xostakòvitx) o dels Estats Units (Gershwin). Òpera, societat, filosofia, política i barbàrie.

De la brutalitat de Salome i Elektra a la reflexió estètica de Capriccio, passant pel lirisme evocador de Rosenkavalier i Ariadne auf Naxos o pel simbolisme de Die Frau ohne Schatten. Evoquem la figura de Richard Strauss, perfecte pont entre el postromanticisme i les primeres avantguardes musicals del segle XX.

L'última alenada d'òpera italiana de la mà del verisme. Avui repassem el bo i millor de les òperes veristes amb el protagonisme de Mascagni i Leoncavallo i, sobretot, de l'apoteosi melodramàtica que suposa Giacomo Puccini.

Avui us proposem un viatge per l'Europa operística de la segona meitat del segle XIX, sortint del París de Bizet i Gounod fins arribar al Moscou de Mussorgski, passant pels boscos poblats de caçadors furtius o pels pobles txecs amb núvies venudes, sense oblidar el Calatayud de "La Dolores".

Les grans reformes de Richard Wagner i la culminació de l'espectacle operístic a Bayreuth: del drama romàntic a la culminació eticoestètica, "L'anell del Nibelung".

L'empremta personal del músic que va escriure la "banda sonora" del Risorgimento: d'Oberto a Falstaff, passant pels grans drames romàntics. Parlem de Verdi i també de la gran literatura a la qual va posar música.

La comicitat rossiniana i el triomf del darrer bel canto amb dos noms propis: Gaetano Donizetti i Vincenzo Bellini. Un viatge a través del primer episodi sobre l'hegemonia de l'òpera italiana al segle XIX.

La prolífica activitat teatral de Wolfgang Amadeus Mozart, des d'"Apollo et Hyacinthus" fins a "La flauta màgica"; passant per la trilogia Da Ponte.

El naixement i consolidació de l'òpera "buffa": tres generacions de compositors napolitans. Les reformes teatrals de C.W. Gluck.

El triomf de l'ària "da capo" i dels castrats: guanyen, per golejada, els italians, de la mà de Vivaldi, Porpora, Hasse i Händel. Tercer episodi de la història de l'òpera.

De París a Londres, de Lully a Purcell. La tragèdia lírica i la comèdia lírica franceses i la masque anglesa. Segon episodi de la història de l'òpera.

De Màntua a Nàpols, passant per Venècia. De Peri a Cavalli, passant per Monteverdi. Voleu saber on, quan, com i per què va néixer l'òpera? Us ho expliquem en el primer episodi que dediquem a la història del gènere.